Plutus Déu grec de la riquesa: mitologia, simbolisme, significat i fets

2024 | Simbolisme

Informeu -Vos Del Vostre Nombre D'Àngel

Begudes

Cada país té la seva pròpia història, mites i llegendes. Tot i això, hem de dir que la mitologia de l'antiga Grècia es considera una de les més populars de tot el món. No hi ha dubte que la mitologia grega va tenir un gran impacte en la civilització occidental, la seva literatura i les seves arts.





La mitologia grega consta de moltes històries sobre déus, herois i la Grècia antiga en general. Els mites grecs solen tenir molts elements de ficció, però es consideren històries reals.

Hi ha tants déus i herois a la mitologia grega, però un dels noms més importants és sens dubte el déu Plut. Si us interessa la història, els mites i la religió grega, probablement n’haureu sentit parlar.





El mite diu que Plutus era un nen diví. Al principi es creia que Plut era el déu de l'agricultura, però més tard es va convertir en un déu grec de la riquesa en general.

És important marcar la diferència entre Plutus, Déu grec de la riquesa, i Plutó (Hades), que era el Déu de l’Inframón.



En aquest article us explicarem per què Plut és tan important per a la mitologia grega i també quins són els fets sobre Plut que existeixen a la història. Coneixerà tot el seu origen i el seu paper a l’antiga Grècia.

Mitologia

Primer de tot, hem de dir que Plut va ser fill de Iasion i Demeter. Demèter era una deessa grega de la fertilitat i la collita, mentre que Iasion era l'heroi cretenc. La deessa Demèter es va estirar amb Iasion en un camp llaurat i va ser així com va néixer Plutus.



Quan es tracta de la mare de Plutus, Demèter, és important esmentar el famós festival de la fertilitat que es va organitzar en honor seu. És interessant que només les dones poguessin estar presents en aquest festival.

Es creu que Plut va néixer a Creta i que ha aportat riquesa a totes les persones de l’antiga Grècia. A més, el mite diu que Zeus va matar Iasion amb il·luminació. Es considerava un gran pecat que una deessa dormís amb un mortal.

La mitologia diu que Plut va quedar cegat per Zeus. A la comèdia d’Aristòfanes Zeus també és cec. En realitat, Zeus volia que Plut donés els seus regals a la gent sense cap mena de prejudici.

Mentre Plut va ser cec, no va poder marcar la diferència entre el bé i el mal, per la qual cosa va haver d’esperar a que es recuperés la seva vista. Zeus volia que Plutus donés la seva riquesa a totes les persones, no només a les bones.

A més, un parell de mites grecs diuen que Plut estava coix, però tenia ales i podia marxar molt ràpid.

Simbolisme

Quan es tracta del simbolisme d’aquest Déu, hem de dir que Plut és el símbol de l’abundància i la riquesa. Quan Plut es menciona en algun lloc, ha de ser una metàfora de la riquesa.

Hi havia moltes escultures d’aquest Déu a l’antiga Grècia. És interessant esmentar que a Tebes hi havia una escultura dels Tykhe, la deessa de la bona fortuna, que tenia un nen. Aquest nen era Plutus.

D’altra banda, podem dir que a Atenes hi havia una escultura de la deessa de la pau anomenada Eirene que també tenia Plutus als braços.

També és important esmentar una famosa comèdia d’Aristòfanes, l’antic dramaturg grec. Aquesta comèdia es deia Plutus o bé Riquesa i es va presentar cap al 388 aC.

Aquesta comèdia és en realitat una història sobre un home pobre que era amic de Plut i va animar Plutus a donar la seva riquesa només a les persones que s’ho mereixien.

Significat i fets

Ja hem dit moltes coses sobre l’origen i la vida de Plutus. Era el Déu cec i va néixer a Creta. Va ajudar a la gent a tenir més cura de la seva propietat. Va aportar riquesa a les persones i les va fer riques.

La mitologia diu que Plutus ha aportat diligència en la vida de les persones, però també els ha motivat a guardar les seves propietats.

Abans d'arribar, la gent no prestava massa atenció a la seva propietat i riquesa. No sabien com guardar la seva propietat, però Plutus els ha ensenyat.

Gràcies a Plutus, les persones han après a guanyar més del que necessiten, de manera que han aconseguit tenir èxit i agrair tota la riquesa que posseeixen.

A causa de tot això, Plut va ser considerat com un Déu molt bo i amable. La gent normalment l’estimava. Es creia que algú que coneix Plutus esdevindria un home ric.

La gent somiava amb que Plut entrés a casa seva.

Plut sempre va aportar prosperitat, abundància, capital i èxit a les persones que l’envoltaven. Tot i que era molt ric, es creia que Plut no volia compartir la seva riquesa amb el seu germà Filomeu.

En Epigrames d’Homer es va escriure que Plut no només aportava riquesa, sinó també pau i alegria.

En realitat, quan arribava a casa d’algú, normalment no estava sol. La deessa de la pau, Eirene o Irene, i la deessa de la bona alegria i alegria, anomenada Euphrosyne oder Mirth, també van venir amb ell.

La persona que va rebre la visita d’aquests déus es va considerar afortunada i també beneïda.

Però, també hi havia gent que no estimava Plutus. Deien que la gent havia de sacrificar-se a Zeus per culpa d'ell.

A més, algunes persones creien que Plut era la causa del bé i del mal al món. El van culpar de moltes coses dolentes de la seva vida.

Com podeu veure, les opinions sobre Plutus es van dividir. Tot i que la majoria de la gent estimava aquest Déu perquè portava riquesa i abundància a les seves cases, altres l’han culpat de moltes coses dolentes que passaven al seu voltant.

Un dels problemes més importants en aquella època era que la majoria de les dones buscaven diners i només havien escollit homes rics. També hi havia molts altres problemes a la societat i se solia culpar a Déu d’ells.

Esperem que us hagi agradat aquest article sobre Plutus, el déu grec de la riquesa i l’abundància. No hi ha dubte que aquesta personalitat té un paper molt important en la mitologia i la història gregues.