El còctel White Lady va ser inventat pel famós bàrman Harry MacElhone el 1919 mentre treballava al Ciro’s Club de Londres. Originalment presentava crema de ment, triple segons i llimona en una interessant combinació d’ingredients, encara que inusual. Aquesta versió va gaudir d’una dècada, però no va durar.
No va ser a causa d’una guerra mundial, de la prohibició o de productes difícils d’obtenir: simplement perquè MacElhone va canviar la seva creació el 1929, quan treballava darrere del pal a la seva pròpia empresa, el Harry’s New York Bar de París.
La recepta de 1929, que encara és la recepta preferida d’avui, demana ginebra, licor de taronja, suc de llimona i clara d’ou. És un canvi dramàtic, diu Brendan Bartley, el director de begudes de La sala 18 a Nova York. Es desconeix exactament per què MacElhone va fer el canvi, però Bartley confirma que, basant-se en la seva pròpia comparació gustativa entre les receptes, la versió més recent és una millora respecte a l’original.
Aquesta beguda més seca i equilibrada és similar a una àcida clàssica (aiguardent, cítrics, sucre), però canvia el licor per sucre. O potser s’assembla més a una ginebra Sidecar (aiguardent, licor de taronja, suc de llimona), a més de clara d'ou. Tot i que ho vulgueu pensar, la Dama Blanca és la guanyadora.
La ginebra, el licor i la llimona van tocar totes les notes adequades, combinant productes botànics amb taronja dolça i cítrics amargs. La clara d'ou allisa les arestes i proporciona un cos ric i sedós.
Per incorporar millor l’ou amb els components líquids, intenteu sacsejar tots els ingredients sense gel abans de tornar a agitar-lo amb gel fresc. Aquest batut inicial, realitzat a una temperatura més elevada, ajuda a emulsionar l’ou i resulta en una beguda cohesiva i perfectament barrejada.
Afegiu la ginebra, el licor de taronja, el suc de llimona i la clara d’ou en una coctelera i sacsegeu-la amb força (sense gel) amb força.
Afegiu gel i torneu a agitar fins que estigui ben refredat.
Colar en una copa de còctel refrigerada.